Benvinguts al nostre blog!

Aquest blog es de la Ainoa Morales y de la Natalia Blanco. Durant uns cuants mesos ficarem unes quantes noticies com ara de la posidonia, els liquens, el 3r mon...

dijous, 3 de juny del 2010

Deforestació en la Amazona brasilera ha disminuït recentment però l'increment dels incendis forestals podria contrarestar els beneficis d'un menor

L'estudi ho van realitzar Luiz I.O.C. Aragao, de la Universitat de Exeter en el Regne Unit, i Yosio I. Shimabukuro, de l'Institut Nacional d'Investigació Espacial de Brasil, en Sao Paulo, qui van usar imatges preses des de satèl·lits per a observar la jungla amazónica brasilera des de 1998 a 2007. "La reducció de les emissions procedents de la deforestación i la degradació pot limitar les emissions de carboni, però poc es coneixen les conseqüències dels focs", assenyala l'article. "L'anàlisi de dades recollides per satèl·lits sobre la deforestación i els incendis en la Amazonía brasilera indiquen que l'ocurrència de focs ha crescut en el 59 per cent de la regió que ha experimentat menors taxes de deforestación", van afegir els investigadors. La reducció de les emissions procedents de la deforestación i la degradació és un mecanisme d'alta prioritat per a mitigar el canvi climàtic, van explicar els científics, però l'eficàcia d'aquest mecanisme "depèn de l'estabilització de la deforestación i la degradació en la major jungla tropical del món, la Amazonía". La tala i esbrosso de jungla i la conversió d'aquestes àrees en terres de cultius o desenvolupament vial o urbà va causar en 2000 la pèrdua d'uns 18.230 quilòmetres quadrats de repoblament, segons l'Institut Nacional d'Investigació Espacial brasiler. Cap a 2004 la pèrdua anual d'àrees forestals arribava a més de 27.000 quilòmetres quadrats, però des de llavors el ritme de deforestación ha anat disminuint i en 2009 es calcula una pèrdua de poc més de 7.400 quilòmetres quadrats. Els investigadors van assenyalar que aquesta pèrdua de repoblament resulta en l'emissió a l'atmosfera del 24 per cent de totes les emissions mundials de carboni procedents del canvi en la coberta forestal de la terra. Però els beneficis assolits amb una disminució del ritme de deforestación poden haver estat anul·lats per les emanacions que procedeixen dels incendis cada vegada més freqüents en la amazonía brasilera, van assenyalar. Els esforços per a reduir la deforestación i la degradació dels sòls, que inclouen incentius financers, podrien fallar en les seves metes tret que les poblacions que habiten en la Amazonía adoptin uneixi política organitzada per a bregar amb els incendis, van sostenir Aragao i Shimabukuro. Els investigadors van suggerir que la introducció de l'agricultura moderna, en lloc de les tradicionals tècniques de crema i tala, podrien disminuir el nombre d'incendis en la Amazonía brasilera, la qual cosa contribuiria a reduir les emissions de diòxid de carboni a nivell mundial.

DANI








Ainoa Morales

dilluns, 17 de maig del 2010

Parc de Recerca Biomedica de Barcelona

Que es el PRBB?

Es una gran infraestructura científica europea per a la generalitat.
El PRBB es un edifici, laboratoris, que hi ha a Barcelona, que esta conjuntament amb l'hospital del mar i la universitat Pompeu Fabra.

L'edifici

Han agut de ficar-hi un segur contra incendis fora, perquè no es cremi tota la fusta que el recobreix.L'edifici té 9 plantes, en la part mes alta, i la mes baixa té 4. Això perquè té forma el·el·líptica. Esta recoberta de fusta importada de califòrnia.

Les persones

En aquest gran edifici, cada dia entren i surten entre 7.000 persones.Mes de 1300 persones son extrangeres de les 3000 que treballen en el cientific, mes la gent de manteniment, les de la neteja... Dintre del camp de grup hi han 3 investigadors. Uns fan el treball en brut i l'investigador ho agafa i experimenta.

Els centres que l'integren

Departament de ciències experimentals.
Centre de regulació.
Centre de medicina.
Alta tecnologia.

Les arees

Informàtica, biomèdica, regulació, genètica, biologia, cel·lular, farmacologia, genètica humana i epidemiologia.


L'ADN

L'ADN o Àcid DesoxiribuNucleico és la substància trobada als cromosomes dins dels nuclis de totes les cèl·lules d'un individu, aquesta substància proveeix el codi genètic que determina totes les característiques individuals de les persones. En aquest codi les unitats bàsiques d'informació són anomenades bases i són Adenina (A), Guanina (G), Citosina (C) i Timidina (T). Aquestes bases s'uneixen sempre de manera complementària al bri|fil de l'ADN: A sempre es una amb T, i C sempre es una amb G, la combinació d'una base amb seu complementària se la coneix com a parell de bases. L'ADN humà té 5.109 parells de bases agrupades a 24 cromosomes, això forma el bri|fil de l'ADN que té 3 mil milions de parells de bases alineades una al costat de l'altra.


Els gens


Un gen es una part del DNA que s'xplecialitza dintre del cos huma. En el nucli de les nostres cel·lules i han milers de gens, que cadacun d'ells té dintre, aproximadament, 3.000.000.000 de cada una de les lletres que formen el DNA:
A-adenina G-guanina C-citoccina T-tinina




Els embrions


Els embrions s'assemblen molt entre ells. Si el gens fallen, una part del seu cos, ulls, cua, potes... pot fer que tinguin problemes en el seu desenbolupament. Cadascun d'ells té un anel de la mare i un del pare, com tots nosaltres que ens pot passar el mateix.




Ainoa Morales i Natalia Blanco

dijous, 29 d’abril del 2010

El tercer món

El 3r món viu afectat pel canvi climàtic i les iniciatives ecològiques.Les necessitats bàsiques del 3r món son
El menjar, la salut i l'educació.
També al 3r món no tenen les nostres tecnologies ni ordinadors, ni televisions...
Però des de fa uns anys, i gràcies a Richard Stallman, pare del "programari lliure", és possible que usant ordinadors obsolets per Windows i amb molt poca memòria els països del 3r món accedeixin al món informàtic.L'ús del programari lliure permet a les persones amb menys recursos accedir al món dels ordinadors, la qual cosa marca en gran mesura les seves possibilitats de progrés i desenvolupament, i fins a les seves oportunitats de treball.Segurament que amb la tecnologia el 3r món estaran molt millor.





Ainoa Morales

Els líquens


Els líquens estan formats per dos components o organismes que viuen en simbiosi: per una banda hi ha les hifes d’un fong i d’una altra les cèl·lules d’una alga.
A causa de la seva naturalesa dual, els líquens presenten característiques tant del fong com de l’alga, malgrat presentar característiques pròpies i particulars.
Els líquens són reconeguts mundialment com els organismes més sensibles davant dels efectes nocius de la contaminació atmosfèrica i, conseqüentment, com a indicadors de la pol•lució. Això és així gràcies a un metabolisme i a un creixement lent. Els líquens crustacis, els més abundants a les teulades, creixen de 0’5 a 1mm. de radi per any i la colonització d’un nou territori inhòspit no és aparent a l’ull humà fins als quatre anys. Si les condicions són adverses, a causa de la contaminació, no s’inicia cap colon
ització de substrat i, els líquens presents, si n’hi ha, emmalalteixen i moren.





Natalia Blanco

dilluns, 26 d’abril del 2010

La posidònia oceànica.

Salinitat i aigües brutes a l'entorn de la posidònia


La posidònia no suporta els canvis de salinitat ni les aigües brutes. També és molt delicada pel que fa a la contaminació de l'aigua. Es considera per tant una espècie que serveix com a indicador de qualitat ambiental.
Per això la posidònia oceànica
està en un lloc concret,on l'aigua no esta bruta i no hi han molts canvis de salinitat. Els alguers es troben amenaçats, entre altres causes, pels abocaments incontrolats que contaminen l'aigua, la construcció de ports, molls i
dics que originen canvis en els corrents marítims, la regeneració de les platges amb extraccions d'arena del fons del mar, la pesca il·legal d'arrossegament,
l'ancoratge no regulat d'embarcacions
i la introducció d'espècies exòtiques com la Caulerpa taxifolia.




Video de la posidònia oceanica




Ainoa Morales i Natalia Blanco

Seguidors